Quan vam realitzar el curt-metratge “Remodelar l’Estructura”, a l’any 2005, encara vivíem plenament en el que Cornelius Castoriadis anomenà “l’època del conformisme generalitzat”. Poques persones reconeixien clarament que l’edifici social del sistema estatal-capitalista mundial presentava problemes estructurals greus i, encara menys, que ben aviat entraria en franca decadència. Si bé molta gent sofria i percebia d’alguna manera els símptomes, i algunes persones entrellucaven les causes, la immensa majoria no adoptava una actitud resolutiva, sinó que, tal com reflecteix el curt-metratge, habitualment s’exhibien actituds que anaven des del nihilisme fins a la resignació, passant per l’evasió o l’auto-engany, totes elles amb el comú denominador de no emprendre la necessària però difícil tasca de remodelar estructuralment l’edifici social.