És la història d’un vell home que en el seu temps fou pastor del poble que l’ha vist néixer entre oliveres i valors. És la història d’un altre home que li van matar el bestiar, li van donar un uniforme, un nou calendari i un tros de pa. Qui sap què fou d’aquell pastor, que ara jau sense bastó? Què fou de la gent del seu poble i dels camps que ja no hi són? Van robar els sabers, la terra, i els van convertir en jornalers, i és quan plou que encara plora, recordant la nit i el fred. La misèria d’un sembrat que no alimenta tots igual. La tragèdia de la fam quan la terra don menjar. És la vida d’un altre home que el van obligar a marxar d’allà on els arbres li parlen del seu passat més llunyà. El van treure de la misèria, en la mateixa que el van enfonsar, i li van obrir les portes d’un passadís molt ben pintat amb llums i cadires calentes i un futur assegurat, i ara jau mirant a terra, sense bastó ni bestiar. Obre els ulls i recorda la dona que més va estimar, mare dels fills que donà a la vida, mare i pagesa que morí cantant: «Potser abans érem pobres, no ho teníem tot, és clar. A l’hivern es menja bròquil i a l’estiu se sega el blat. La tempesta ens avisa del cereal que hi haurà. Ens van prendre el que sabíem i els que ho saben, savis moriran. Qui recull el seu sembrat? Qui recull els seus refranys? Qui recull el seu sembrat? Que els nostres fills ja no saben com fer créixer el seu menjar, com s’arriba al sacrifici, com s’afronten les veritats. Amor meu, que ens han comprat la terra i no l’hem sabut defensar i ara la venen per peces com si fos un tros de pa. Amor meu, teu, de la vida, mai és tard per recordar que la terra no es pot vendre, la terra no es pot comprar. Es pot cuidar i abandonar, tal com la humanitat.»

[Recordando] Recordando lo que no he vivido, lo que no he aprendido, en este largo camino que empezó antes que hubiera nacido. Recordando lo que sí ha existido, lo que no he vivido, lo que han escondido, todo lo extinguido, todo lo engullido. Recordando río, árbol, viento, verso, siembra, canto, campo, leña, hoguera, infancia, anciana y parto. Recordando, recuerdo que nos vencieron comprando el recuerdo, secuestrando la tierra, violando sus huellas, y ahora… Ni río, ni árbol, ni pueblo, ni plaza, ni leña, ni infancia, ni fiesta, ni otoño, ni primavera. Recordando que insultaron a nuestros antepasados vendiendo “en el campo la vida mata”, cuando quien mata es quien la hace esclava. Recuerdo que estamos progresando a vivir conectados a ninguna parte. Progresando a vivir sin tierra, ni pueblo, ni plaza, ni fuego. Recuerdo que damos la mano a quien nos da migas y sed, mientras chupamos la sangre de la tierra que nos vio nacer, al humano, la planta, la piedra, el poder… Recordando que sin río ni plaza ni pueblo ni tierra ni aire, no comes, no andas, no abrigas, no amas, no respiras, no sangras. Recordando, recuerdo que nos vencieron comprando el recuerdo, secuestrando la tierra, violando sus huellas, y ahora… Ni río, ni árbol, ni pueblo, ni plaza, ni leña, ni infancia, ni fiesta, ni otoño, ni primavera. Recordando recuerdo que puedo recordar y, en el recuerdo, recuerdo actuar.

Qui recull els seus sembrats? Qui recull els seus refranys?